Si considerem la Intel·ligència com la capacitat de solucionar problemes o dificultats de manera pràctica, en oposició a una forma teòrica, el concepte de «Intel·ligència emocional» adquireix un sentit encara més precís que el de la intel·ligència global clàssica. Aquest concepte ens assegura una millor resolució de les dificultats quotidianes i ens ajuda a utilitzar tot el nostre potencial intel·lectual latent.
És ampliament conegut que, quan no atenem a la nostra vida emocional, els conflictes interns que això genera interfereixen directament en el nostre rendiment intel·lectual. Experimentem oblidis, bloquejos i moments de «ment en blanc» en temes que dominem perfectament quan estem serens emocionalment. Quan la nostra intel·ligència emocional és limitada, la nostra intel·ligència global no es manifesta plenament.
Cal recordar que el cervell emocional és filogenèticament més antic que el cervell cortical, que és responsable de les funcions més avançades. Tot i que algunes de les seves funcions ja no són necessàries per a la supervivència, altres són indispensables per prendre decisions segures i permetre el desenvolupament de capacitats intel·lectuals superiors.
A diferència de la intel·ligència clàssica, que sovint s’associa a un concepte innat, la intel·ligència emocional pot expandir-se al llarg de la vida, sobretot a través de recursos vinculats a la consciència. Aquests recursos tendeixen a augmentar amb l’edat i amb els trets de maduresa personal. Aquesta és una perspectiva optimista per a aquells que descobreixen que la seva vessant emocional està poc desenvolupada, descuidada o limitada per prejudicis i prohibicions. Això succeeix en moltes persones que es troben amb les seves limitacions davant els esdeveniments de la vida diària i les situacions excepcionals.
Moltes persones opten per amagar aquestes deficiències darrera una màscara i seguir endavant. D’altres aprofiten aquestes situacions, que podrien anomenar-se crisis, per observar, aprendre nous recursos i treure lliçons de l’experiència, fent així un creixement emocional.
Això ens porta a una primera dada important sobre aquest tipus d’intel·ligència: el primer pas per expandir-la és reconèixer el seu grau i les seves limitacions mitjançant una autoavaluació sincera. Si no sabem on ens trobem, sense enganyar-nos a nosaltres mateixos, no podrem millorar en cap direcció.
Al igual que la intel·ligència clàssica, la intel·ligència emocional és un conjunt divers de recursos i habilitats. Així com hi ha persones més dotades en habilitats espacials, verbals o matemàtiques, també tenim dominis diferents en habilitats com l’autogestió, l’empatia, l’expressió emocional o la generositat. És tan important reconèixer les nostres limitacions com conèixer les nostres virtuts en l’àmbit emocional.
Així com la intel·ligència global és una mitjana de les diverses intel·ligències específiques, és possible que una persona tingui una habilitat excepcional en un àmbit determinat i, al mateix temps, importants mancances en altres àrees emocionals. Per tant, sempre hi haurà algun aspecte en el qual destaquem i a partir del qual podem treballar per ampliar els nostres recursos emocionals. Identificar els nostres punts forts és el segon pas.
El tercer pas consisteix a establir de manera realista on volem arribar. En moltes ocasions, no podem triar aquest punt, sinó que les circumstàncies de la vida ens indiquen on hem d’arribar. Cal mantenir la serenitat quan les conductes agressives ens allunyen de les persones que estimem, connectar emocionalment amb nosaltres mateixos en els moments d’acomiadament d’una persona estimada que està morint, o preparar-nos per ser pares.
En diferents etapes de la vida, necessitarem treballar diferents habilitats emocionals. Una vegada sabem on volem arribar, cal saber de qui i com aprendre. Una opció és iniciar una teràpia amb un terapeuta expert en qüestions emocionals, que ens pugui transmetre tècniques per créixer en aquest àmbit. Una altra opció compatible és créixer a través de les experiències quotidianes, reconeixent en les persones properes aquelles que posseeixen els recursos i habilitats que volem incorporar al nostre repertori, aprenent d’elles i emulant-les segons el seu exemple.
Cursos intensius i puntuals poden ser un bon inici per a aquest apassionant treball de desenvolupament emocional, combinant orientació terapèutica i aprenentatge de tècniques amb l’exploració personal i de l’entorn, per continuar l’aprenentatge des del mateix moment en què finalitza el curs.
Cal recordar que mai és massa tard per aprendre, sobretot si tenim en compte que mai és massa tard per gaudir dels meravellosos beneficis d’una vida més harmoniosa amb nosaltres mateixos, amb menys angoixa, més creativitat i, en definitiva, més felicitat. Quan reconectem amb les nostres emocions, amb el seu fluir i la seva força i espontaneïtat magnífiques, el plaer i la felicitat que en resulten valen els esforços i els obstacles que podem trobar en aquest camí cap a l’objectiu.
